Notícies

Publicat l’informe sobre les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública als Municipis catalans amb una població entre 20.001 i 50.000 habitants

dimarts, 21 de agost de 2012
vianants02

Castellar del Vallès ocupa la quarta posició dels ajuntaments catalans per les bones pràctiques de comunicació pública.

La informació sobre qui són els representants polítics només és complerta en 4 dels 40 webs dels municipis amb una població entre 20.001 i 50.000 habitants.

S’ofereixen moltes eines per a la participació en la vida del municipi i en el manteniment dels serveis públics, però molt poca informació pel seguiment i l’avaluació de la actuació dels representants polítics.

L’avaluació dels webs dels 40 municipis catalans amb una població entre 20.001 i 50.000 habitants, publicada al Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya, posa de manifest en primer lloc que Castellar del Vallès, un municipi amb 23.238 habitants i 78% d’indicadors positius, ocupa la quarta posició dels ajuntaments catalans amb bones pràctiques, després de Sabadell, Terrassa i Barcelona i amb la mateixa puntuació que Santa Coloma de Gramenet, tots molt més grans.
El web del municipi més poblat d’aquest grup, Esplugues de Llobregat, ha assolit una puntuació similar a la del municipi que té menys població, Manlleu. Entre els 21 municipis amb una població en la franja dels 20.000 habitants s’hi troben tant Castellar del Vallès, que ha obtingut la puntuació més elevada, com Vila-seca, amb la valoració més baixa. A la franja dels 30.000 habitants hi ha 13 municipis entre els quals Vilafranca del Penedès, amb un web que és el segon millor valorat d’aquest grup.
També al segon lloc trobem Vic, amb la mateixa puntuació, si bé es tracta d’un dels 6 municipis amb una població en la franja dels 40.000 habitants i que és capital de comarca. I el tercer lloc correspon a Tortosa i a Sant Feliu de Llobregat, tots dos capitals de comarca. Així doncs, com hem vist als informes anteriors, el nombre d’habitants no resulta tan decisiu per a les bones pràctiques dels responsables dels webs municipals com la voluntat política.
En quant als resultats de l’avaluació, dels 40 webs corporatius, 15 han rebut valoracions per damunt del 50% d’indicadors positius. Cap web ha obtingut una puntuació superior al 80%; 3 tenen una puntuació a la franja del 70%: Castellar del Vallès, Vilafranca del Penedès i Vic; 5 a la franja del 60%: Tortosa i Sant Feliu de Llobregat, Premià de Mar, Sant Adrià de Besòs i Barberà del Vallès; i 7, a la franja del 50%: Santa Perpètua de Mogoda, Palafrugell, Pineda de Mar i Esplugues de Llobregat, Manlleu, Sitges i Gavà. Els 25 restants han rebut una puntuació per sota del 50% d’indicadors positius.
En relació amb la informació sobre qui són els representants polítics, fonamental per a que les ciutadanes i els ciutadans puguin avaluar el que fan, demanar-les comptes i decidir a qui votar, només es complerta en 4 dels 40 webs: els de Castellar del Vallès, Vilafranca del Penedès, Vic i Tortosa. Als altres 36, és parcial o molt parcial especialment en el cas dels representants a l’oposició.
Respecte a la informació sobre com gestionen aquests representants polítics els recursos col·lectius, només 15 dels 40 webs publiquen el Pla de Govern, el Pla d’Actuació Municipal i/o el Pla estratègic, una eina que considerem imprescindible pel bon govern i per que les ciutadanes i els ciutadans puguin fer-ne seguiment i avaluarlo; i només 3 d’aquests webs ofereixen eines de participació en la seva elaboració. Més habitual és la informació sobre el Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) o altres normes de planificació urbanística; i sobre altres plans municipals específics (Agenda21, Dones, Joventut, Participació ciutadana, etc.). I en quant a la informació econòmica, si bé tots els webs amb més de 50% d’indicadors positius publiquen el Pressupost de l’Ajuntament, només ho fan gairebé dos terceres parts dels webs amb valoracions inferiors al 50%; i dels 40 webs, només dos publiquen informació sobre la seva execució; i tant sols un publica els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes.
Aquesta informació tan limitada sobre el treball que fan o han de fer els representants polítics per gestionar els recursos col·lectius contrasta amb la que proporcionen en forma de notícies, i amb els recursos i les eines per a la participació ciutadana que ofereixen els webs. Tots publiquen notícies; el seu contingut, però, no sempre permet que les ciutadanes i els ciutadans puguin fer seguiment i avaluar les actuacions dels representants, al govern i a l’oposició. Gairebé tots ofereixen eines diverses, especialment a Internet, per contactar amb els representants i participar en la vida del municipi, fins i tot per col·laborar en el manteniment dels serveis públics, però molt pocs permeten participar en l’elaboració o en el seguiment del Pla de Govern – ja hem vist que només l’elabora una minoria –, el Pressupost o altres Plans. En definitiva, les moltes eines d’informació i de participació ciutadana poques vegades resulten útils pel seguiment i l’avaluació de l’actuació dels representants polítics.
A més, en gairebé tots els casos s’afavoreix als membres del govern i es relega a un segon terme a la resta dels representants, decisió que posa de manifest que els que governen, siguin del partit que siguin, utilitzen en benefici propi – del propi partit i sovint del propi alcalde o alcaldessa – uns recursos que són col·lectius i públics, i que per tant comparteixen una noció patrimonialista del poder polític contrària als drets de les ciutadanes i els ciutadans a elegir entre els diferents representants polítics, i al bon funcionament de la pluralitat democràtica.
Potser per això la resistència en la majoria en assumir els principis del Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública i a publicar-lo al web, en alguns casos també per desconeixement de la seva existència.
En definitiva, podem concloure que el desequilibri entre la reduïda quantitat i la qualitat de la informació que ha de permetre que les ciutadanes i ciutadans puguin fer seguiment i avaluar les actuacions dels representants polítics, al govern i a l’oposició, i els nombrosos recursos que s’ofereixen als webs per a la participació ciutadana, afavoreix un debat públic en el qual predomina un soroll mediàtic que dificulta i enterboleix el control democràtic efectiu.