Notícies

Mitjana de notable per als webs corporatius dels municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants

dimecres, 13 de novembre de 2013
  • Tots els webs, excepte un, han millorat la informació
  • Persisteixen males pràctiques que cal eradicar
  • Manca una informació complerta sobre els representants polítics, especialment els que estan a l’oposició
  • La informació sobre les plantilles municipals és molt reduïda

La informació de gairebé tots els webs corporatius dels 23 municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, on hi viuen un 54% de la població, ha millorat els últims mesos, segons els resultats que es publiquen al Mapa Infoparticip@ (www.mapainfoparticipa.com), en comparació amb els de la 1ª avaluació que es van publicar a la plataforma on line anterior, el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya (http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/index.html).

El Mapa de les Bones Pràctiques va ser desenvolupat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la UAB, que va avaluar els webs dels 947 municipis catalans entre abril de 2012 i maig de 2013. Ara s’ha transformat en el Mapa Infoparticip@, amb més prestacions i que amplia l’enfocament per incorporar dades d’altres 4 comunitats autònomes, en el qual hi col·laboren investigadores i investigadors de 8 universitats més, gràcies al suport d’un projecte I+D+I del MINECO. A Catalunya, des de maig de 2013 s’està realitzant una 2ª onada d’avaluacions que finalitzarà el 10 de gener de 2014, en la qual participen equips de les Universitats de Girona, Vic i Politècnica de Catalunya. L’objectiu és aconseguir que en les eleccions municipals previstes pel mes de maig del 2015 s’hagi produït una millora substancial. Per donar més impuls a aquest canvi, es concedirà un Segell de qualitat i altres reconeixements a les bones pràctiques que s’anunciaran oportunament.

Els indicadors i l’infòmetre

L’anàlisi de la informació dels webs es basa en 41 indicadors organitzats al voltant de 4 preguntes bàsiques a les que les ciutadanes i els ciutadans tenen dret a tenir resposta: qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius, com informen de la gestió d’aquests recursos, i quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic.

Els resultats es publiquen al Mapa Infoparticip@ (www.mapainfoparticipa.com) d’acord amb un infòmetre que tradueix la puntuació que ha obtingut cada web en un color, del blanc si no han assolit el 25% d’indicadors positius, al groc si han aconseguit entre el 25% i el 50%, i al verd si supera aquest percentatge. D’aquesta manera, qualsevol persona pot contrastar les dades, fer aportacions a l’equip de recerca i reclamar als responsables polítics del seu municipi les millores que consideri oportunes. Les dades actuals posen de manifest que aquesta eina ha col·laborat a millorar la informació tot i que persisteixen pràctiques reprovables.

La puntuació dels webs: millores de la 1ª a la 2ª avaluació

Si entrem al Mapa Infoparticip@ i seleccionem Catalunya i els municipis amb una població superior als 50.000 habitants podem veure la representació gràfica de les puntuacions que han assolit els webs d’aquests 23 ajuntaments a la 2ª onada fins dia d’avui.

Aquesta imatge contrasta amb la que es conserva al Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya (http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html), amb els resultats de les avaluacions de la 1ª onada. El nombre de municipis en color verd fosc, amb més del 75% d’indicadors positius, ha augmentat de 9 a 13; el de color verd clar s’ha reduït de 13 a 10; i el color groc que tenia un web, perquè no arribava al 50% d’indicadors positius, ha desaparegut. Un, Sabadell, conserva el 100%. Tots han incrementat la puntuació excepte un.

La taula següent permet identificar els 6 webs que han merescut més del 80% d’indicadors positius, ponderar les dades tenint en compte el nombre d’habitants, la capitalitat, el sexe i el partit polític de l’alcalde o l’alcaldessa, i comparar els resultats de la 1ª i la 2ª onada a dia d’avui:

 

Municipi

Nombre habitants

Capitalitat

Sexe alcalde o alcaldessa

Partit polític alcalde o alcaldessa

Percentatge indicadors

positius 1ª onada

Percentatge indicadors

positius 2ª onada

Diferencial de la 1ª a la 2ª onada

Sabadell

207.938

comarca

Home

PSC

100’00%

100’00%

Sant Cugat del Vallès

84.946

Dona

CiU

92’68%

97’56%

+ 4’88

Mataró

124.084

comarca

Home

CiU

78’05%

90’24%

+ 12’19

Sant Boi de Llobregat

83.070

Home

PSC

82’93%

85’37%

+ 2’44

Barcelona

1.620.943

autonomia província comarca

Home

CiU

80’95%

85’37%

+ 4’42

Santa Coloma de Gramenet

120.593

Dona

PSC

80’48%

82’93%

+ 2’45

El web de l’ajuntament de Barcelona, que a més de ser el municipi amb més població és capital d’autonomia, de província i de comarca, es troba en cinquena posició, amb 85’37% indicadors positius, els mateixos que Sant Boi de Llobregat, i 12 punts per sota de Sant Cugat del Vallès, amb 97’56% d’indicadors positius, dos municipis que no són capital de comarca i tenen una població inferior als 100.000 habitants.

Dels webs corporatius dels altres 3 municipis capitals de província i de comarca, només el de Girona, amb un nombre d’habitants inferior a 100.000 (97.198 hab.) té una puntuació superior al 75% d’indicadors positius (78%). Els altres dos formen part dels 10 webs amb les puntuacions més baixes:  Tarragona (133.954 hab.) amb 73’17 indicadors positius; i Lleida (139.834 hab.) amb 68’29, que manté la mateixa puntuació que a la primera avaluació. En quant a la resta de 7 municipis capitals de comarca no apareixen a la taula en posicions especialment destacades sinó distribuïdes entre les demès. Així, doncs, la majoria dels responsables polítics dels municipis que tenen un paper com a capitals en algun nivell administratiu no compleixen amb la responsabilitat que els hi pertoca amb la qualitat i la transparència de la informació que proporcionen als seus webs.

Les dades també posen de manifest que les puntuacions més elevades no corresponen als municipis amb més població: Mollet del Vallès (52.242 hab.), el municipi amb el menor nombre d’habitants, ocupa la novena posició amb un 78% d’indicadors positius.

Aquests 23 municipis estan governats per 6 dones i 17 homes. Dels 6 governats per una alcaldessa, 4 es troben entre els 13 amb una puntuació superior al 75% i 2 amb els 10 amb una puntuació inferior al 75%. Dels 17 governats per un alcalde 9 tenen una puntuació superior al 75% d’indicadors positius i 8 tenen una puntuació inferior al 75%.

En quant al partit polític, 13 municipis estan governats pel PSC, dels quals 7 tenen una puntuació superior al 75% i 6 la tenen inferior. Dels 7 municipis governats per CiU, 5 tenen una puntuació superior al 75% i 2 la tenen inferior. Dels 2 municipis governats pel PP, 1 ha assolit més del 75% i l’altre menys del 75%. I el web del municipi governat per ICV té una puntuació inferior al 75%.

Compliment dels indicadors: persistència de males pràctiques

Si entrem al Mapa Infoparticip@, anem a Estadístiques i seleccionem Catalunya i les franges de població de més de 50.000 habitants, veiem que la mitjana de compliment dels diferents indicadors en aquest conjunt de webs és de 77’2%, una qualificació de notable: 13 dels 41 indicadors bàsics els compleixen tots els webs, però 28 no els compleixen tots, el que resulta preocupant tenint en compte que es tracta dels municipis més grans de Catalunya i alguns amb responsabilitats especials per ser la seu d’alguna capitalitat. Especialment, destaca el reduït nombre de webs que fan visibles als representants de l’oposició, i també la poca informació sobre els llocs de treball i les retribucions de les corporacions.

En relació amb els indicadors sobre qui són els representants polítics, tots els webs donen el nom i cognoms, fotografia i partit polític de l’alcalde o l’alcaldessa, però 2 no donen aquesta informació sobre el representants que formen part del govern, i 4 no la donen sobre els representants de la oposició; en quant a la biografia, 2 no la donen sobre l’alcalde o la alcaldessa, 11 no la publiquen sobre els representants al govern, i 15 sobre els representants a l’oposició. Aquestes dades posen de manifest un déficit important d’informació que dificulta que la ciutadania conegui als seus representants i per tant els hi pugui reclamar el compliment de les seves responsabilitats.

Respecte a la informació sobre com gestionen els recursos col·lectius, no tots informen sobre les competències, la composició, el calendari de treball dels òrgans de govern, i les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració del ple municipal. Tots publiquen les actes del Ple però només 15 publiquen els acords de la Junta de Govern Local, de manera que la ciutadanía no pot conèixer en què consisteix el treball dels seus representants d’acord amb la llei, i quines decisions adopten.

En relació amb la planificació, no tots han transformat el programa electoral en un Pla de Govern (PG), un Pla d’Actuació Municipal (PAM) o un Pla Estratègic, el que dificulta fer un seguiment del seu compliment. Tots excepte un publiquen el pressupost, tot i que sovint de forma inintel·ligible, però la informació sobre la execució del Pressupost no es publica a 15 webs, i només 13 publiquen els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes. Relacionats amb la gestió econòmica, dos indicadors posen de manifest importants deficiències: a 12 webs no es publiquen les retribucions dels càrrecs electes; i la relació de llocs de treball de la corporació i les retribucions segons les categories no es troba a 15 webs.

La informació sobre la gestió posa de manifest males pràctiques molt arrelades. Tots els webs publiquen notícies, segurament masses notícies. El problema està en el contingut ja que si bé bona part informen sobre la gestió del govern, només a 12 webs es contrasten les dades amb altres membres del govern, de l’oposició i de tècnics si s’escau; i tant sols 4 webs publiquen  informacions sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades amb el control de la gestió del govern, el que posa de manifest una vegada més una mala pràctica ben arrelada: amagar als representants polítics que es troben a l’oposició.

En quant a les eines que ofereixen els webs per a la participació ciutadana, tot i que són múltiples i diverses, destaca que només 9 dels 20 que publiquen un Pla de Govern permeten participar en l’elaboració o el seguiment del seu desenvolupament; i que 3 webs no faciliten que la ciutadania utilitzi Internet per contactar amb els membres de l’oposició.