Núvol de tags

Informe sobre la informació publicada als webs dels ajuntaments dels municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants

dimecres, 13 de novembre de 2013

La informació de gairebé tots els webs dels ajuntaments dels 23 municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, on viuen un 54% de la població, ha millorat els últims mesos i se situa en una mitjana de notable, segons els resultats que es publiquen al Mapa Infoparticip@.

No obstant, persisteixen males pràctiques que s’han d’eradicar. Especialment,

  • Pocs webs donen una informació complerta sobre els representants a l’oposició ni publiquen notícies sobre les seves intervencions en el control del govern;
  • També publiquen poques notícies sobre la gestió del govern, i les notícies no es contrasten;
  • Només un nombre reduït publica la relació de llocs de treball i les retribucions de les corporacions municipals.

És imprescindible que aquestes webs compleixen el 100% dels Indicadors Infoparticip@

1. Presentació: el nou Mapa Infoparticip@

En aquest informe presentem els resultats de la 2ª onada d’avaluació dels webs dels ajuntaments dels municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants. Els resultats de la 1ª onada es van publicar al Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya entre abril de 2012 i maig de 2013. A partir d’ara es publiquen en el nou Mapa Infoparticip@ (www.mapainfoparticipa.com), que permet ampliar l’enfocament més enllà de Catalunya.

Aquesta nova plataforma s’ha desenvolupat amb el suport del MINECO que finança el projecte I+D+I titulat Comunicació i periodisme per a la participació ciutadana en el seguiment i l’avaluació de la gestió dels governs locals per al període 2013-2015, la investigadora principal del qual és la doctora Amparo Moreno Sardà, directora de l’LPCCP de la UAB (referència CSO2012 – 34687), i en el qual participa un equip d’investigadores i investigadors de les universitats de Girona, La Laguna, Màlaga, Politècnica de Catalunya, Rei Juan Carlos, Sant Jorge, Santiago de Compostela i Vic.

L’objectiu general del projecte és

“investigar els recursos, els trets i les pràctiques de comunicació i periodisme que realitzen les administracions públiques locals per facilitar la participació ciutadana en el seguiment i l’avaluació de la gestió dels governs; explorar les possibilitats de les tecnologies digitals per millorar-los; i desenvolupar una plataforma a Internet que inciti als responsables a introduir millores i faciliti la participació ciutadana “.

Concretament, aconseguir que en les eleccions municipals previstes pel mes de maig del 2015 s’hagi produït una millora substancial en la informació pública local.

Partim de dues hipòtesis:

1)      Que els webs dels ajuntaments espanyols posen de manifest deficiències a l’hora de donar compte de la gestió que realitzen els governs, que afecten al paper que aquestes institucions juguen com a fonts d’informació dels mitjans de comunicació, enterbolint i en ocasions contaminant el debat públic, i generant desconfiança en la ciutadania.

2)      Que les tecnologies digitals poden col·laborar a reduir aquestes deficiències i a despertar l’interès de la ciutadania en la valoració de l’activitat política i el control democràtic, si bé per això és imprescindible que els representants polítics i els tècnics responsables de la comunicació modifiquin les rutines actuals i utilitzin els recursos de manera que la informació resulti intel·ligible a la ciutadania plural.

Per col·laborar a aquest canvi, avaluem la informació que es publica en els webs municipals d’acord amb 41 indicadors organitzats al voltant de 4 preguntes bàsiques a les que les ciutadanes i els ciutadans pensem que tenen dret a tenir resposta:

- Qui són els representants polítics? 

- Com gestionen els recursos col·lectius?

- Com informen de la gestió dels recursos col·lectius?, i

- Quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic?

Els resultats els publiquem georeferenciats al Mapa Infoparticip@ (www.mapainfoparticipa.com), un mapa de Google vinculat a una base de dades i altres recursos gràfics dissenyats perquè qualsevol persona pugui veure el resultat de l’avaluació que hem fet del web de l’ajuntament del lloc on viu o del que li interessi, contrastar-la i si ho creu convenient, fer-nos alguna aportació i reclamar les millores a les quals consideri que té dret. El resultat es representa d’acord amb un infòmetre que tradueix de forma automàtica la puntuació que ha obtingut cada web o un conjunt, del blanc si no han assolit el 25% d’indicadors positius, al groc si han aconseguit entre el 25% i el 50%, i al verd si superen aquest percentatge. 

2. Informe sobre els resultats de les avaluacions dels webs dels ajuntaments dels municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants.

2.1. Introducció

Catalunya té 23 municipis amb més de 50.000 habitants que sumen un total de 4.079.953 habitants, gairebé el 54% de la seva població total. D’aquests municipis, Barcelona, el més gran, amb 1.620.943 habitants, és capital d’autonomia, de província i de comarca; Girona, Lleida i Tarragona són capitals de província i de comarca; Sabadell i Terrassa cocapitals de la comarca del Vallès Occidental; i també són capitals de comarca Granollers (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Mataró (Maresme), Reus (Baix Camp) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).

En aquest informe analitzem les puntuacions que han assolit els webs dels ajuntaments d’aquest municipis a la 2ª onada d’avaluacions que estem realitzant des del 23 de maig, i les comparem amb les que van obtenir a la 1ª onada que vam iniciar l’abril de 2012 i vam tancar el 15 de maig de 2013.

Les dades de la 1ª onada els va recopilar l’equip del LPCCP de la UAB; en l’avaluació de la 2ª onada han participat a més les investigadores e els investigadors dels equips de les universitats de Girona, Vic i UPC, supervissats per la investigadora principal del projecte, Amparo Moreno Sardà. Aquestes dades són disponibles en el Mapa Infoparticip@ juntament amb els de les comunitats autònomes de Madrid, Andalucía, Galicia, Canarias, y les ciutats autònomes de Ceuta y Melilla.

2.2. Puntuacions dels webs dels ajuntaments dels municipis catalans amb més de 50.000 habitants a la 2ª onada: comparació amb les de la 1ª onada

Si entrem al Mapa Infoparticip@ i seleccionem Catalunya i els municipis amb una població superior als 50.000 habitants podem veure la representació gràfica de les puntuacions que han assolit els webs d’aquests 23 ajuntaments a la 2ª onada fins dia d’avui.

Tots apareixen en color verd, 10 en verd clar perquè no arriben al 75% d’indicadors positius, i 13 en verd fosc perquè superen aquest percentatge. Un, Sabadell, ha obtingut el 100%.

Si comparem aquesta imatge amb la que conservem del Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya (http://www.infoparticipa.cat/bones-practiques/estudi.html), que conserva els resultats de les avaluacions de la 1ª onada que vam tancar el 15 de maig de 2013 veiem que s’han produït canvis notables entre la 1ª i la 2ª onada: a la 1ª, un dels webs apareixia en color groc perquè la puntuació no arribava al 50% d’indicadors positius, i ara no n’hi ha cap en aquest color; 13 estaven en color verd clar, xifra que s’ha reduït, i dels 9 inicialment en verd fosc s’ha passat a 13. 

A la Taula següent es podem identificar aquests canvis i poden ponderar-se tenint en compte el nombre d’habitants i la capitalitat. També es poden valorar segons sexe de l’alcalde o alcaldessa, i partit polític. Les ordenem de major a menor puntuació en el moment actual, i en igualtat de puntuació, de menys a més habitants.

Municipi

Nombre habitants[1]

Capitalitat

Sexe alcalde o alcaldessa

Partit polític alcalde o alcaldessa

Percentatge indicadors positius 1ª onada[2]

Percentatge indicadors positius 2ª onada[3]

Diferencial de la 1ª a la 2ª onada

Sabadell

207.938

comarca

Home

PSC

100’00%

100’00%

Sant Cugat del Vallès

84.946

Dona

CiU

92’68%

97’56%

+ 4’88

Mataró

124.084

comarca

Home

CiU

78’05%

90’24%

+ 12’19

Sant Boi de Llobregat

83.070

Home

PSC

82’93%

85’37%

+ 2’44

Barcelona

1.620.943

autonomia província comarca

Home

CiU

80’95%

85’37%

+ 4’42

Santa Coloma de Gramenet

120.593

Dona

PSC

80’48%

82’93%

+ 2’45

Terrassa

215.618

comarca

Home

PSC

82’93%

82’93%

L’Hospitalet de Llobregat

257.057

Dona

PSC

75’61%

82’93%

+ 7’32

Mollet del Vallès

52.242

Home

PSC

78’05%

78’05%

Rubí

74.484

Dona

PSC

73’17%

78’05%

+ 4’88

Girona

97.198

província, comarca

Home

CiU

71’43%

78’05%

+ 6’62

Badalona

220.977

Home

PP

68’29%

78’05%

+ 9’76

Manresa

76.570

comarca

Home

CiU

70’73%

75’61%

+ 4’88

Vilanova i la Geltrú

66.591

comarca

Dona

CiU

68’85%

73’17%

+ 4’32

Tarragona

133.954

província, comarca

Home

PSC

59’52%

73’17%

+ 13’65

Granollers

59.954

comarca

Home

PSC

63’41%

70’73%

+ 7’32

Viladecans

65.188

Home

PSC

63’41%

70’73%

+ 7’32

Reus

107.211

comarca

Home

CiU

68’29%

70’73%

+ 2’44

Lleida

139.834

província, comarca

Home

PSC

68’29%

68’29%

Castelldefels

62.989

Home

PP

63’41%

65’85%

+ 2’44

El Prat de Llobregat

63.162

Home

ICV

53’66%

63’41%

+ 9’75

Cornellà de Llobregat

87.458

Home

PSC

63’41%

63’41%

Cerdanyola del Vallès

57.892

Dona

PSC

46’34%

60’98%

+ 14’64

Si comparem les puntuacions al final de la 1ª onada i les actuals veiem que tots els webs han incrementat la puntuació excepte cinc. Hem de puntualitzar, però, que d’aquests, quatre ho van fer abans de finalitzar la 1ª onada: Sabadell, que poc després de publicar-se el primer informe va passar de 83% indicadors positius al 100% que manté actualment; Terrassa, Mollet del Vallès i Cornellà de Llobregat. Només Lleida no ha incrementat la seva puntuació.

2.2.1. Relació entre puntuacions i capitalitat

Dels 23 municipis catalans amb més de 50.000 habitants, 1, Barcelona és, a més del municipi amb més població, capital d’autonomia, de província i de comarca; Barcelona, junt amb Girona, Lleida i Tarragona, son capitals de província i també de comarca; i 7 més són capitals de comarca; els 12 restants no tenen cap d’aquests rangs administratius.

El web de l’ajuntament de Barcelona es troba en cinquena posició, amb 85’37% indicadors positius, els mateixos que Sant Boi de Llobregat, i 12 punts per sota de Sant Cugat del Vallès, amb 97’56% indicadors positius, dos municipis que no són capital de comarca i tenen una població inferior als 100.000 habitants. Barcelona també té una puntuació inferior a Mataró (90%) i a Sabadell (100%), dos municipis que tenen més de 100.000 habitants i son capitals de comarca.

Dels webs corporatius dels altres 3 municipis que són capitals de província i de comarca, només el de Girona, amb un nombre d’habitants inferior a 100.000 (97.198) té una puntuació superior al 75% d’indicadors positius (78%); Tarragona, amb 133.954 habitants, ha assolit 73’17 indicadors positius; i Lleida, amb 139.834 habitants, 68’29, els mateixos que quan es va fer la primera avaluació. Aquestes dos capitals formen part dels 10 webs amb les puntuacions més baixes d’aquest conjunt de municipis de més de 50.000 habitants.

Quant als webs de la resta de 7 municipis que són capitals de comarca, no apareixen a la taula en posicions especialment destacades sinó distribuïdes entre les demès.

Podem concloure, doncs, que la majoria dels responsables polítics dels municipis que tenen un paper com a capitals en algun nivell administratiu no adopten una posició d’especial compromís amb la qualitat i la transparència de la informació que proporcionen als seus webs.

2.2.2. Relació entre puntuacions i nombre d’habitants del municipi

El web de l’ajuntament de Barcelona, el municipi amb un nombre d’habitants molt superior a la resta (1.620.943), no ha assolit la màxima puntuació sinó que es troba en 5ª posició amb 85’37% punts, els mateixos que Sant Boi de Llobregat que hem situat en 4ª posició perquè té un nombre d’habitants molt inferior (83.070). Per davant de Barcelona trobem també Mataró (124.084 hab.) i Sant Cugat del Vallès (84.946 hab.), amb més de 90% d’indicadors positius, i Sabadell (207.938 hab.), amb el 100%.

Aquests cinc primers municipis posen de manifest que la millor puntuació no correspon als municipis amb major població en aquest grup dels que tenen més de 50.000 habitants. Així, la taula permet veure que el municipi d’aquest grup amb el menor nombre d’habitants, Mollet del Vallès (52.242 hab.), ocupa la novena posició perquè disposa d’un web corporatiu que ha assolit una puntuació d’un 78% d’indicadors positius; mentre que Cerdanyola del Vallès, amb una mica més de població (57.892 habitants) es troba en la darrera posició, amb gairebé 61% indicadors positius, si bé ha pujat considerablement la puntuació des de la 1ª onada d’avaluacions (46’34).

2.2.3. Relació entre puntuacions i sexe de l’alcalde o l’alcaldessa

Els 23 municipis amb més població de Catalunya estan governats per 6 dones i 17 homes.

Dels 6 webs dels municipis governats per una alcaldessa, 4, dos terceres parts, es troben entre els 13 que han assolit una puntuació superior al 75% d’indicadors positius, i 2, una tercera part, amb els 10 que tenen una puntuació inferior al 75%.

Els 17 webs dels municipis governats per un alcalde es distribueixen de forma més equilibrada entre els que tenen una puntuació superior al 75% d’indicadors positius, 9 en total, i els que tenen una puntuació inferior al 75% d’indicadors positius, 8 en total.

2.2.4. Relació entre puntuacions i partit polític alcalde o alcaldessa

Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, 13 estan governats per un alcalde o alcaldessa del PSC, 7 de CiU, 2 del PP i 1 d’ICV.

Set dels webs corporatius dels tretze municipis en els que governa el PSC tenen una puntuació superior al 75% d’indicadors positius, i sis tenen una puntuació inferior al 75%. En el cas dels set municipis governats per CiU, la majoria, cinc, tenen una puntuació superior al 75% i dos tenen una puntuació inferior al 75%. Dels dos municipis governats pel PP, un ha assolit més del 75% i l’altre menys del 75%. I el web del municipi governat per ICV apareix amb una puntuació inferior al 75%.

2.3. Estadístiques sobre el compliment dels diferents indicadors en els webs dels ajuntaments dels municipis amb més de 50.000 habitants

Si entrem al Mapa Infoparticip@, anem a Estadístiques i seleccionem Catalunya i les franges de població de més de 50.000 habitants, veiem que la mitjana de compliment dels diferents indicadors en aquest conjunt de webs és de 77’2%, una qualificació de notable.

2.3.1. Compliment dels indicadors sobre qui són els representants polítics

Indicadors sobre qui són els representants polítics Compleixen No compleixen
Es dóna informació bàsica sobre l’alcalde o l’alcaldessa: nom i cognoms, foto i partit polític?

TOTS

Es dóna informació sobre l’alcalde o l’alcaldessa: biografia i/o currículum?

21

2

Es dóna informació bàsica sobre els representants que formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític?

21

2

Es dóna informació sobre els representants que formen part del govern: biografia i/o currículum?

12

11

Es dóna informació bàsica sobre els representants que no formen part del govern: noms i cognoms, fotos i partit polític?

19

4

Es dóna informació sobre els representants que no formen part del govern: biografia i/o currículum?

8

15

En relació amb el primer bloc d’indicadors, sobre qui són els representants polítics, veiem que tots els webs donen el nom i cognoms, fotografia i partit polític de l’alcalde o l’alcaldessa; però no tots, el 91’3%,  21 dels 23 municipis, dónen la seva biografia o el que és el mateix, a 2 webs no es publica la biografia i/o curriculum de la persona que té la màxima responsabilitat en el govern; la mateixa xifra publica el nom i cognons, la foto i el partit polític dels representants que formen part del govern, i baixa a 19 de les 23 webs (el 82’61% dels webs) els que donen aquesta informació sobre els membres de l’oposició, el que significa que 4 no la donen; i quant a la biografia, 12 webs (el 52’17%) la donen en relació amb els representants que formen part del govern i 11 no la donen; i només 8 webs (34’78%) la donen sobre els que formen part de l’oposició, el que significa que 15 dels 23 webs no donen aquesta informació.

Aquestes dades posen de manifest un problema important que s’ha de resoldre amb urgència: l’exercici del dret de vot per part de les ciutadanes i ciutadans requereix que aquests coneguin, abans que res, qui són els representants polítics; i aquest coneixement ha de ser complert – nom i cognoms, foto, partit polític, biografia i/o curriculum – tant si es tracta de l’alcalde o l’alcaldessa com dels representants que han estat elegits majoritàriament i governen, i dels que formen part dels partits que no estan governant però que tenen la tasca de fer el control del govern.

2.3.2. Compliment dels indicadors sobre com gestionen els recursos col·lectius

Indicadors sobre com gestionen els recursos col·lectius Compleixen No compleixen
Es dóna informació sobre les competències dels òrgans de govern: ple, junta de govern local, comissions informatives?

21

2

Es dóna informació sobre la composició d’aquests òrgans de govern?

21

2

Es dóna informació sobre el calendari de treball d’aquests òrgans de govern?

19

4

Es publiquen les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals?

22

1

Es publiquen les actes dels Plens Municipals?

TOTS

Es publiquen els acords del govern o de la Junta de Govern Local?

15

8

Es dóna informació sobre el Pla de Govern (PG), el Pla d’Actuació Municipal (PAM) i/o el Pla estratègic?

20

3

Es dóna informació sobre altres plans municipals: Agenda21, Dones, Joventut, Participació ciutadana, etc.?

TOTS

Es dóna informació sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o altres normes de planificació urbanística?

TOTS

Es publica el Pressupost de l’Ajuntament?

22

1

Es publica informació sobre l’execució del Pressupost?

8

15

Es publiquen els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes?

13

10

Es publica la relació dels llocs de treball de la Corporació i les retribucions, segons les categories?

8

15

Es publiquen les retribucions dels càrrecs electes?

11

12

Es publiques les Ordenances municipals?

TOTS

Dels 15 indicadors sobre com gestionen els recursos col·lectius aquests representants, fem una distinció entre 3 grups.

Els 6 primers estan relacionats amb els òrgans de govern definits per la llei: plenari municipal, junta de govern, comissions informatives, junta de portaveus. D’aquests, el primer que destaca és que no tots els webs dónen informació sobre les competències – 2 no ho fan: Cerdanyola del vallès i Castelldefels -, la composició – els mateixos 2 tampoc mostren -, el calendari de treball d’aquests òrgans – 4 no donen aquesta informació: Badalona, Cerdanyola, Reus i Tarragona, i 1. Lleida, tampoc publica les convocatòries amb les ordres del dia prèvies a la celebració del ple municipal. Tots publiquen les actes del Ple Municipal, però només 15 dels 23 webs (el 62’22%) publiquen els acords de la Junta de Govern Local, el que significa que 8 no publiquen aquests acords: Badalona, Cerdanyola del Valès, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Terrassa, Viladecans, i Vilanova i la Geltrú. Estem parlant d’unes informacions bàsiques sense les quals les ciutadanes i els ciutadans no poden tenir el més mínim coneixement de en què consisteix el treball dels seus representants i quines decisions adopten.

Un altre grup d’indicadors està relacionat amb les eines que considerem fonamentals per a l’acció de govern: la planificació, i la gestió econòmica dels recursos econòmics. En relació amb la planificació hem de dir que no tots, 20 dels 23 (el 86’97%), publiquen un Pla de Govern (PG), un Pla d’Actuació Municipal (PAM) o un Pla Estratègic, el que significa que els responsables polítics de tres municipis amb més de 50.000 habitants – Badalona, Cerdanyola del Vallès i Tarragona, aquest capital de província i de comarca – governen sense haver transformat el seu programa electoral en un pla de treball o al menys sense publicar-lo, el que fa difícil que la ciutadania pugui fer seguiment del seu treball i avaluar-lo. Tots publiquen el POUM i/o altres documents de planificació urbanística. També tots publiquen altres eines de planificació com l’Agenda 21, el pla d’Igualtat, de Joventut, de Participació Ciutadana… Quant a la informació sobre la gestió dels recursos econòmics, tots excepte un (Lleida, capital de província i de comarca) publiquen el pressupost però només 13 dels 23 (56’62%) publica els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes – 10 no ho publiquen -,  i 8  (34’78%) publiquen informació sobre la execució del Pressupost, o el que és el mateix, 15 no publiquen aquesta informació. Aquestes informacions han d’incorporar-se a aquests webs el més aviat possible.

Relacionat amb la gestió dels recursos econòmics tenim altres tres indicadors: en primer lloc, dos indicadors que posen de manifest importants resistències: les retribucions dels càrrecs electes, que es publiquen a 11 dels 23 webs (47’83%), per tant, no apareix a 12; i la relació de llocs de treball de la corporació i les retribucions segons les categories que només es publica a 8 webs (34’78%), per tant aquesta informació no es  troba a 15 dels webs dels municipis catalans amb més de 50.000 habitants.

Veiem, doncs, que les informacions sobre la gestió econòmica és molt insuficient en bona part dels webs dels ajuntaments amb més de 50.000 habitants.

Les ordenances municipals es publiquen a tots els webs.

2.3.3. Compliment dels indicadors sobre com informen de la gestió dels recursos col·lectius

Indicadors sobre com informen de la gestió dels recursos col·lectius Compleixen No compleixen
Es publiquen notícies al web?

TOTS

Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres del govern relacionades amb el rendiment de comptes?

18

5

Es publiquen notícies sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades amb el control de la gestió del govern?

4

19

Es publiquen notícies en les quals es contrasten les informacions de membres del govern, de l’oposició, i de tècnics si s’escau?

12

11

S’informa sobre l’acord del Ple Municipal i/o de la junta de portaveus de donar suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública?

3

20

Es publica al web el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública?

6

17

S’informa sobre el perfil del contractant, i de les contractacions i les concessions signades per la Corporació amb empreses, entitats o particulars?

TOTS

Els 7 indicadors d’aquest grup, relacionats amb la informació que es publica als webs sobre la gestió dels recursos col·lectius, posen de manifest unes rutines arrelades que cal corregir excepte en el cas del perfil del contractant, que la legislació sobre l’administració electrònica ha fet obligaròria i la incorporen tots.

Les estadístiques posen de manifest que tots els webs publiquen notícies i segurament publiquen massa notícies. El problema està en el contingut d’aquestes notícies, ja que si bé bona part, 18 webs (78’26%) publica notícies sobre les actuacions dels membres del govern relacionades amb la gestió del govern, només a 12 webs (52’17%) aquestes notícies es contrasten les informacions dels membres del govern, de l’oposició i de tècnics si s’escau, el que és el mateix, a 11 no es fa; i tant sols a 4 webs (17’39%) es publiquen notícies o informacions sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades amb el control de la gestió del govern, per tant, a 19 no hem trobat aquest tipus de notícies.

Una vegada més es posa de manifest una mala pràctica ben arrelada: la decisió de silenciar el paper dels representants polítics que formen part de l’oposició.

Pot-ser per això només 3 webs (13%) publiquen l’acord del Ple o de la Junta de portaveus de donar suport al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Municipal o algún altre document similar, i 6 (26%) publica al web aquest document o un altre similar, el que posa de manifest un molt baix compromís públic amb proporcionar una informació de qualitat a les ciutadanes i els ciutadans.

2.3.4. Compliment dels indicadors sobre quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic


Indicadors sobre quines eines ofereixen per a la participació ciutadana en el control democràtic

Compleixen

No compleixen

Es dóna informació sobre la situació del municipi: dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la seva diversitat social, activitats econòmiques, culturals…?

TOTS

Es dóna informació històrica sobre el municipi?

22

1

S’ofereix al web el directori d’entitats del municipi?

TOTS

S’ofereix al web una agenda d’activitats municipals i ciutadanes?

TOTS

S’ofereixen al web les adreces d’e-mails i/o formularis dels membres del govern?

TOTS

S’ofereixen al web les adreces d’e-mails i/o formularis dels membres de l’oposició?

20

3

S’ofereix al web accés a xarxes socials de la Corporació?

22

1

Es publica el contacte amb la persona responsable de Premsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació?

19

4

Es dóna informació sobre el reglament de participació ciutadana?

21

3

Es dóna informació al web sobre altres mecanismes de participació: consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc.?

TOTS

S’ofereixen al web eines de participació per fer seguiment del Pla de Govern, el Pla d’Actuació Municipal i/o el Pla estratègic?

9

14

S’ofereixen al web eines de participació per fer seguiment d’altres plans municipals?

12

11

S’ofereixen a les ciutadanes i ciutadans eines per comunicar incidències a la via pública, queixes o suggeriments?

TOTS

Els 13 indicadors d’aquest grup es proposen avaluar quines eines s’ofereixen als webs per a la participació ciutadana en el control democràtic, que poden ser diverses.

Comencem per dos indicadors que considerem necessaris perquè les ciutadanes i els ciutadans coneguin el seu municipi i puguin avaluar, en aquest marc, l’actuació dels seus representants: les dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la diversitat social, les activitats econòmiques i culturals del municipi, que publiquen tots els webs; i la informació històrica del municipi que proporciona el 95’6% dels webs, tots menys Lleida.

En la línia de facilitar conèixer el municipi ens preguntem també si s’ofereix al web una agenda d’activitats municipals i ciutadanes, i si s’ofereix el directori de les entitats municipals, i veiem que ho fan tots.

Un altre grup d’indicadors es refereix a la possibilitat de que la ciutadania utilitzi Internet per contactar amb els membres del govern (tots ho ofereixen) o amb els membres de l’oposició (ho fan 20 de 23, el 86’96%; no les ofereix Lleida, el Prat de Llobregat i Viladecans); a que puguin utilitzar les xarxes socials de la corporació (tots menys 1, Cornellà de Llobregat, 95’65%); o a contactar amb la persona responsable de premsa, informació i/o comunicació de la corporació (el publiquen 19, 82’61%, i no ho fan 4: Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Reus i Tarragona).

Un tercer grup tracta d’eines específiques de participació ciutadana: el reglament de participació ciutadana es publica 21 webs (91’3%: no es publica a Cerdanyola del Vallès i Tarragona), però tots donen informació sobre altres mecanismes o ens de participació com consells de ciutat o sectorials. Quant al nombre de webs que ofereixen eines per fer seguiment del programa de govern, del PAM o del pla estratègic, és molt baix si tenim en compte que parlem dels municipis més grans de Catalunya, ja que només ho fan 9 dels 23 (39’13%), i que 20 si publiquen algun document de planificació de l’acció de govern. També és baixa la quantitat de webs que ofereixen formes de participació en el seguiment d’altres plans, només 12 webs (52’17%) quant tots publiquen un o més d’aquests plans.

Finalment, tots publiquen eines per comunicar incidències a la via pública, queixes i suggeriments, una eina que també forma part dels requeriments de l’administració electrònica.

3. Conclusions

La primera conclusió que podem extreure és que des de que vam fer la 1ª onada d’avaluacions fins ara, la informació dels webs dels ajuntaments dels municipis catalans amb més de 50.000 habitants ha millorat.

A més, el seguiment que hem fet d’aquest canvi a mida que publicàvem resultats als mitjans de comunicació ens permet afirmar que el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya primer, i ara el Mapa Infoparticip@ han col·laborat en aquesta millora de la qualitat i la transparència de la informació en aquests municipis més grans i amb més recursos. Especialment, hem col·laborat a definir un catàleg d’informacions bàsiques imprescindibles per una informació transparent i de qualitat.

Tot i aquest canvi, el procés de millora ha de continuar, ja que en la nostra avaluació utilitzem 41 indicadors bàsics que haurien de complir els webs dels ajuntaments d’aquests municipis, i només mesurem si hi ha o no hi ha informació.

En primer lloc, els responsables polítics dels 4 municipis més grans, entre els quals s’hi troben els de Barcelona, capital d’autonomia, de província i de comarca, i els de les altres 3 capitals de província que també ho son de comarca, Girona, Lleida i Tarragona, i els de les capitals de comarca més grans, haurien d’assolir al menys el 90% d’indicadors positius, tenir una puntuació d’excel·lent i aparèixer al Mapa en color verd fosc. La resta també hauria de tenir puntuacions superiors als 75% i aparèixer en el mateix color verd fosc.

Quant als resultats de l’anàlisi del compliment dels diferents indicadors, les dades sobre la mitjana, que apareixen representats a les Estadístiques del Mapa, i les que proporciona la base de dades sobre cadascun dels webs, permeten concloure que el grau de compliment és divers: 12 dels 41 indicadors els compleixen tots els webs; altres, gairebé tots; però uns quants  només la meitat i alguns només un terç dels webs o encara menys.

Entre les deficiències que es posen de manifest, volem destacar, en primer lloc, la manca de presència, en molts webs, dels representants polítics que formen part de l’oposició: a 4 webs no es dóna el seu nom, cognom, foto i partit polític; només 8 publiquen la seva biografia però no ho fan 15; tant sols 4 publiquen notícies o informacions sobre les seves actuacions relacionades amb el control de la gestió del govern, el que significa que aquestes notícies no es publiquen a 19 webs; a 11 webs, les notícies sobre la gestió del govern no es contrasten amb representants de l’oposició o de tècnics; i a 3 webs no s’ofereixen les adreces d’e-mail o formularis per tal que la ciutadania es pugui dirigir als representants de l’oposició utilitzant internet. Tot això posa de manifest que hi ha una mala pràctica força estesa, sigui quin sigui el color polític del govern, de silenciar a uns representants que han estat elegits democràticament per fer una feina de control de la seva gestió.

També volem ressaltar les deficiències en la informació sobre la planificació de l’acció de goverm i especialment sobre la gestió econòmica dels recursos econòmics. Com hem dit, una majoria, 20 dels 23 webs publiquen un Pla de Govern (PG), un Pla d’Actuació Municipal (PAM) o un Pla Estratègic, mentre que els de Badalona, Cerdanyola del Vallès i Tarragona (capital de província i de comarca) no ho fan. Dels que ho fan, 9 publiquen eines de participació en l’elaboració però la resta no. Tot i que ens trobem a l’equador del mandat, encara són a temps d’incorporar millores en aquest terreny. Aquesta informació i els processos participatius són imprescindibles i haurien d’incorporar-se als webs corporatius d’aquests municipis més grans o amb responsabilitats com a capitalitats.

Quant a la informació sobre la gestió dels recursos econòmics, també és molt millorable. Tots excepte Lleida, capital de província i de comarca, publiquen el pressupost; però només 13 dels 23 publica els informes anuals del Compte General i la Memòria de la gestió econòmica de la Comissió Especial de Comptes, i una petita part, 8 publiquen informació sobre l’execució del Pressupost, el que és el mateix, 15 no publiquen aquesta informació. També és massa reduït el nombre de webs que publica les retribucions dels càrrecs electes, 11 dels 23; i encara més baixa la quantitat de les que publiquen la relació de llocs de treball de la corporació i les retribucions segons les categories, només 8 de 23. Aquestes informacions han d’incorporar-se a aquests webs el més aviat possible.

En tercer lloc però no menys important, les notícies han de millorar i molt. Tots els webs publiquen notícies, però en 5 webs aquestes notícies no donen informació de la gestió del govern, en 19 no informen de la tasca que correspon a l’oposició de controlar l’acció del govern, i en 11 no es contrasta la informació que es dóna. No és sorprenent que molt pocs publiquin el compromís amb el Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local o algun altre document similar. S’ha de manifestar aquest compromís i encara més, s’ha de portar a la pràctica modificant les rutines en la forma de fer les notícies per tal que la informació municipal faciliti que les ciutadanes i els ciutadans puguin fer seguiment i avaluar la gestió dels representants tant i formen el govern com si estan a l’oposició.

4. Recomanacions

Hem vist que ha millorat la informació als webs dels ajuntaments. Però aquesta millora ha de continuar especialment en els següents aspectes:

1.   Els responsables polítics dels 23 municipis catalans amb més de 50.000 habitants han d’assolir una puntuació superior al 90% d’aquests 41 indicadors tant bàsics. Especialment, els de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, pel rang que tenen com a capitals, i també les que són capitals de comarca. Però a més, la resta de webs corporatives d’aquests municipis amb més de 50.000 habitants hauria d’arribar al 75%. Així, al final de l’avaluació de la 2ª onada, prevista pera finals de desembre de 2014, aquests 23 municipis haurien d’aparèixer al Mapa Infoparticip@ de color verd fosc.

2.   Especialment, tots han de donar informació complerta sobre qui son els representants polítics, tant si formen part del govern com si estan a l’oposició. Conèixer qui són els representants polítics que s’encarreguen de la gestió dels recursos col·lectius és un requisit imprescindible pel bon funcionament de la democràcia, especialment en un sistema democràtic com el nostre en què aquests no depenen de l’elecció nominal per part de la ciutadania a partir d’unes llistes obertes, sinó de la voluntat de les persones que controlen les agrupacions locals de cada partit polític: aquesta informació faria més transparent el funcionament dels partits polítics des de les seves agrupacions locals. Per aquesta raó, considerem que aquests 6 indicadors són preferents i els haurien de complir tots els webs corporatius, especialment el dels municipis més grans.

3.   Especialment, s’ha d’eliminar la mala pràctica de silenciar als representants de l’oposició i la seva tasca de control de la gestió del govern que els pertoca. S’ha de donar les seves dades per tal que la ciutadania els conegui, i a més s’han de fer notícies sobre la seva actuació i d’altres en què es contrasti la informació del govern sobre la seva gestió amb la versió de l’oposició, i s’han de publicar els seus e-mails per tal que la ciutadania pugui contactar amb ells.

4.    També ha de millorar la informació sobre la gestió econòmica, tant sobre l’execució del pressupost com sobre les retribucions del personal de la corporació.

5.    Ha de produir-se un canvi, també, en la forma d’elaborar les notícies. Potser seria millor reduir el seu nombre i cuidar més una qualitat que s’ha d’orientar a la pluralitat de veus i al contrast de les informacions. La situació actual genera un soroll mediàtic ple de propaganda per part dels que governen, siguin del partit que siguin.

Cerdanyola del Vallès, 25 d’octubre de 2013 

 


[1] Font: INE, revisió del Padró Municipal, 1 de gener de 2012.

[2] Font: Mapa Infoparticip@, dades 1ª onada fins 15 de maig de 2013. Elaboració pròpia a partir de CSV

[3] Font: Mapa Infoparticip@, dades 2ª onada des de 23 de maig de 2013 fins 22-X-2013. Elaboració pròpia a partir de CSV