Observatori

Núvol de tags

Guia per a l’avaluació de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local

dimarts, 15 de maig de 2012

En aquesta Guia exposem breument el punt de partida i els objectius del Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local, i expliquem els criteris que hem seguit per a la definició dels indicadors i per a l’avaluació de les dades dels webs municipals, en aquesta primera fase.

1ª edició, maig de 2012

1. Presentació: el Decàleg i el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local

Han passat 8 anys des que el Laboratori de Comunicació Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona va publicar el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública (http://www.labcompublica.info/decaleg.htm). En aquest temps, els representants municipals s’han renovat en dues ocasions; aquest Decàleg ha estat assumit per acord d’alguns Plens Municipals, i alguns representants polítics i periodistes n’han reclamat la seva aplicació.

Per la nostra banda, hem continuat treballant per desenvolupar eines per a la innovació de la informació periodística i la comunicació que facilitin que una ciutadania molt plural, amb relacions socials cada vegada més complexes, pugui participar en el control democràtic. Les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals ens han fet pensar, a més, en la conveniència de recordar les recomanacions del Decàleg per orientar el treball de les i els professionals responsables de la informació periodística i la comunicació dels Ajuntaments. I hem decidit construir aquest Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local per convertir aquests principis en uns indicadors que permetin avaluar les pràctiques d’informació i comunicació dels responsables de les administracions públiques. Volem, així, oferir també una eina que faciliti que les ciutadanes i els ciutadans puguin conèixer i avaluar els recursos que els seus respectius consistoris dediquen a proporcionar una informació i una comunicació de qualitat que els permeti una participació ben fonamentada i eficient.

Aquest producte està avalat per l’experiència de les persones que integrem el nou Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP). El punt de partida es troba en el web Passeig per les xarxes de comunicació des de…, que vam elaborar el curs 1998-1999 per construir una explicació del passat i el present de la societat xarxa des de cada localitat en relació amb les trames històriques supralocals. Les pautes metodològiques les hem aplicat per desenvolupar dues eines de participació ciutadana en col·laboració amb l’ajuntament de Tortosa, a partir del 2003: una, per rebre aportacions sobre les incidències a la via pública (www.tortosa.cat/webajt/ajunta/viapublica/index.asp); i una altra, per fomentar la participació ciutadana en la construcció de coneixement, el portal Soctortosa.cat en el qual van col·laborar també la Fundació Ciutat de Viladecans, l’ajuntament de Rubí i l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), actualment inactiu. A més, durant aquests anys hem assessorat i fet seguiment de l’aplicació del Decàleg. I des del 2007 hem explorat les possibilitats dels mapes interactius i hem desenvolupat productes en la línia del que hem definit com geoperiodisme : el Mapa dels Mitjans de comunicació a Catalunya (www.labcompublica.info); i el prototip infoparticip@, per al seguiment i l’avaluació de l’acció dels governs i les polítiques públiques (www.infoparticipa.cat).

Durant els últims quatre anys hem aplicat els criteris amb els quals vam definir infoparticip@ el 2007 i els hem posat a prova. Hem desenvolupant eines per fer seguiment dels Projectes de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya, concretament de les actuacions desenvolupades pels ajuntaments, relacionades amb l’equitat de dones i homes en l’ús de l’espai urbà i els equipaments socials (www.infoparticipa.cat/icd) . Aquest treball és la base a partir de la qual hem elaborat un Manual de Geoperiodisme (en premsa), amb el qual volem col·laborar a desenvolupar nous criteris per a la producció de la informació, les notícies i la comunicació, que facilitin la participació de la ciutadania plural en el control democràtic de l’acció dels governs.

El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local forma part d’aquest projecte més ampli, i l’hem concebut per promoure que les administracions públiques municipals incorporin millores en la informació i la comunicació que proporcionen a través dels seus webs. Es tracta d’un espai web en el qual utilitzem una representació cartogràfica vinculada a una base de dades, on organitzem les fitxes amb els resultats obtinguts de l’anàlisi dels webs de cada ajuntament, el recompte del qual, valoració i representació gràfica es realitza de forma automàtica mitjançant l’infòmetre. Utilitzem aquests instruments per fer pública la nostra avaluació de manera que els resultats resultin fàcilment intel·ligibles per a qualsevol persona i permetin que participi en el control democràtic municipal.

Utilitzem Google Map, centrat a Catalunya, per les facilitats que ofereix tant per fer enfocaments propers com per poder passar de cada localitat a àmbits supralocals que permeten relacionar dades de grups de municipis d’una mateixa comarca o amb característiques comunes.

En aquesta primera fase, hem definit la base de dades a partir dels 947 ajuntaments de Catalunya agrupats en les 41 comarques. Cada ajuntament compta amb una fitxa en la qual introduïm les dades obtingudes de l’anàlisi dels seus webs corporatius en relació als 41 indicadors. Hem definit aquests indicadors en forma de preguntes, tenint en compte actuacions que són obligatòries, d’acord amb la legislació vigent , i altres que no són obligatòries però que les considerem molt necessàries perquè les ciutadanes i els ciutadans puguem conèixer i valorar l’acció dels representants polítics municipals, tant dels que són responsables del govern com dels que han de dedicar-se al control del govern. En els casos en els que trobem la informació en el web, introduïm un punt positiu; i en els casos en els que no la trobem, deixem el camp buit… pendent de posar el punt positiu quan els responsables ens comuniquin que han incorporat la informació. D’aquesta manera, volem proporcionar una relació senzilla i clara de les informacions que considerem fonamentals, ressaltar les bones pràctiques que es duen a terme en molts ajuntaments, i mostrar que és factible fer allò que no es fa en alguns casos però en uns altres sí que es fa.

Desitgem, així, ser útils per orientar el treball dels i les periodistes dels gabinets de premsa dels ajuntaments, dels representants polítics, i de les ciutadanes i ciutadans interessats en informar-se, participar i promoure processos de millora. Volem que aquesta Mapa sigui, a més, un prototip que impulsi la cultura que el coneixement distribuït territorialment i compartit, horitzontal i en xarxa, que facilita avui el web 2.0, enriqueix a totes les persones i col•lectius que participen i pot millorar les seves possibilitats d’intervenció social i control democràtic.

En fi, hem dissenyat aquesta eina de manera que més endavant es pugui estendre a ajuntaments d’àmbits geopolítics més extensos, ampliar i reorganitzar els indicadors, i incorporar nous utensilis per facilitar la participació de la ciutadania plural en la construcció de coneixement col·lectiu i en el control democràtic.

Expliquem a continuació els criteris que hem seguit per a la definició dels indicadors i per a l’avaluació de les dades dels webs municipals.

2. Criteris que hem seguit per definir els indicadors amb els quals avaluem els webs municipals

Com hem explicat, per definir els indicadors ens hem basat en els principis que formulem en el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública (www.labcompublica.info/decaleg.htm) i en la legislació vigent, tal com es troba en el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, publicat en el Decret de 28 d’abril de 2003. Especialment, en alguns articles.

En primer lloc, en l’article 46 que, en definir les característiques del municipi, el considera “l’entitat bàsica de l’organització territorial i l’element primari de participació ciutadana en els assumptes públics”; una participació “en tots els assumptes públics que afectin directament els seus interessos”, que està garantida per les lleis de Catalunya. Aquest article reconeix també que “el municipi gaudeix d’autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l’exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixin” i considera que “són elements del municipi el territori, la població i l’organització”.

Per poder exercir aquests drets, és imprescindible que les ciutadanes i els ciutadans disposin d’informació qualificada sobre el funcionament del sistema democràtic, les persones que han estat escollides per gestionar-ho en els diferents nivells, i com treballen administrativament els recursos de la col·lectivitat en benefici de tothom. Per aquest motiu hem definit 41 indicadors en preguntes que hem organitzat en 4 grups per identificar quina informació proporcionen els webs municipals sobre:

1) quins són els representants polítics,

2) com treballen aquests representants polítics,

3) el compliment dels programes electorals, i

4) els recursos i les eines que ofereixen per a la participació ciutadana.

Grup 1: Informació sobre quins són els representants polítics

L’objectiu d’aquest grup d’indicadors és avaluar si els representants de les administracions locals proporcionen informació clara i complerta per tal que les ciutadanes i els ciutadans coneguin qui són en cada moment, tant si es tracta de l’alcalde o alcaldessa, com de la resta de regidors o regidores que formen part del govern, o que no en formen part i desenvolupen la seva tasca a l’oposició, controlant el que fa el govern. Les preguntes relacionades amb aquests Indicadors són dos, per avaluar si es dóna informació bàsica (nom i cognoms, foto i partit polític) o una informació complementària (biografia i /o currículum) sobre l’alcalde o l’alcaldessa, els representants que formen part del govern, i els representants que no formen part del govern. D’aquesta manera, es pot obtenir un punt, dos punts, si es dóna una informació més completa, o cap si no es donen totes.

En algunes corporacions municipals, tots els representants formen part del govern, ja sigui perquè només es va presentar a les eleccions una candidatura o perquè governa una coalició: en aquest casos, si es dóna la informació bàsica o la informació complementària sobre tots els representants, hem posat punts positius a les preguntes sobre els representants de l’oposició.

Grup 2: Informació sobre com treballen els representants polítics

Amb els indicadors d’aquest grup ens proposem avaluar quina informació ofereixen les persones responsables dels webs municipals per tal que les ciutadanes i els ciutadans tinguin un coneixement elemental sobre com treballen els seus representants polítics, tant si formen part del govern com si s’encarreguen del control del govern des de l’oposició. Les preguntes que fem estan relacionades amb informacions que són obligatòries d’acord amb la legislació vigent, i d’altres que no són obligatòries però considerem molt necessàries per a la informació de qualsevol ciutadana i ciutadà. Algunes de les informacions van en funció de l’organització de cada municipi segons el nombre d’habitants i altres característiques que marca la llei, ja que no tots els òrgans són obligatoris a tots els municipis.

L’article 48 de la Llei municipal catalana defineix els òrgans municipalistes i estableix que a tots els ajuntaments existeixen les figures de l’alcalde i/o l’alcaldessa, els i les tinents d’alcalde i el ple, així com la comissió especial de comptes. L’anterior comissió de govern – ara junta de govern local – només és obligatòria “als municipis amb una població de dret superior a cinc mil habitants, i en els de menys quan ho acorda el ple de l’ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d’aquest”; i “a tots els municipis que siguin capital de comarca, amb independència del nombre d’habitants”. Aquesta organització es pot complementar amb d’altres òrgans, com les comissions d’estudi, informe o consulta; els òrgans de participació ciutadana; el síndic o síndica municipal de greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta d’un grup municipal; el consell assessor urbanístic; la junta local de seguretat; i qualsevol altre òrgan establert pel consistori.

Les tres primeres preguntes d’aquest grup d’indicadors s’han formulat per avaluar quina informació es dóna als webs municipals catalans sobre tres dels òrgans de govern: el ple, la junta de govern local i les comissions informatives. Considerem que per tal que les ciutadanes i ciutadans puguin tenir un coneixement clar de com treballen els seus representants polítics, és imprescindible que disposin d’informació sobre les competències, la composició d’aquests òrgans, i el calendari de treball que, segons l’article 97, s’ha d’organitzar en “sessions ordinàries, de periodicitat preestablerta, i sessions extraordinàries, que poden ésser, si escau, urgents”. I ens preguntem per aquests tres aspectes. Donat que el ple municipal és obligatori en tots els ajuntaments, considerem que el fet que hi hagi informació sobre el ple és suficient per donar un punt positiu a aquestes preguntes.

Les dos preguntes següents estan formulades específicament per veure quina informació es dóna sobre el ple municipal. Concretament, sobre dos informacions que considerem necessàries perquè qualsevol persona pugui conèixer el què es tractarà i si l’interessa assistir-hi o assabentar-se dels acords que s’han adoptat: si es publiquen les convocatòries amb els ordres del dia prèvies a la celebració dels Plens Municipals; i si es publiquen les actes del Ple Municipal.

D’acord amb l’article 98, el ple ha de celebrar “sessió ordinària cada mes, com a mínim, en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants…; cada dos mesos en els ajuntaments de municipis d’una població entre 5.001 i 20.000 habitants; i cada tres mesos en els ajuntaments de municipis de fins a 5.000 habitants. Així mateix, el ple té sessió extraordinària quan el president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la corporació”. Aquest article estableix també que “les sessions plenàries s’han de convocar, com a mínim, amb dos dies hàbils d’antelació, llevat de les extraordinàries amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals ha d’ésser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s’escau, la votació, ha d’ésser a disposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l’expedició de la convocatòria”.

L’article 103 estableix que “la convocatòria dels òrgans col·legiats ha d’incloure l’ordre del dia dels assumptes a tractar”.

I l’article 110 diu que “de totes les sessions s’ha d’aixecar acta, la qual ha de contenir, com a mínim: a) La data i l’hora en què comença i en què s’aixeca la sessió; b) La relació de matèries debatudes; c) La relació dels assistents; d) La indicació de les persones que hi han intervingut; e) Les incidències esdevingudes; f) Els vots emesos i els acords adoptats; g) La relació succinta de les opinions emeses”. Que l’elaboració de l’acta correspon al secretari o secretària de la corporació o, si s’escau, al de l’òrgan corresponent. I que “l’acta s’ha de sotmetre a votació en la sessió ordinària següent de l’òrgan i ha d’ésser llegida prèviament si abans no ha estat distribuïda entre els seus membres. S’ha de fer constar en l’acta la lectura i l’aprovació de l’acta anterior, i també les rectificacions que siguin pertinents; en cap cas no pot modificar el fons dels acords, i les rectificacions s’han de limitar als errors materials”.

Com hem dit, també és obligatòria a tots els ajuntaments la Comissió Especial de Comptes, regulada per l’article 58, a la qual correspon “l’examen, l’estudi i l’informe dels comptes anuals de la corporació”. Aquesta comissió està “integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació” en un nombre “proporcional a la seva representativitat en l’ajuntament o igual per a cada grup”. “S’ha de reunir necessàriament abans del dia 1 de juny de cada any per examinar els comptes generals de la corporació, juntament amb els justificants i antecedents, i emetre’n un informe.

A la darrera pregunta d’aquest grup preguntem si es fan públics aquests informes anuals que ha d’emetre aquesta Comissió.

La resta de les Comissions d’estudi, d’informe o de consulta, només són obligatòries, segons l’article 60, “en tots els municipis de més de cinc mil habitants… Als altres municipis poden haver-hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglament orgànic o ho acordi el ple de l’ajuntament. En qualsevol cas, als municipis que són capital de comarca s’han de constituir les esmentades comissions, amb independència del nombre d’habitants del municipi”. “Corresponen a aquestes comissions l’estudi i el dictamen previs dels assumptes que s’han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern quan actuï per delegació d’aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s’han de sotmetre a la comissió de govern quan aquest òrgan els demani dictamen”.

En aquesta primera fase del Mapa no preguntem per la Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions, perquè només és obligatòria en els municipis amb més de 250.000 habitants, capitals de província amb població superior a 175.000 habitants, capitals autonòmiques o seus de les institucions autonòmiques; els municipis amb una població superior als 75.000 habitants amb circumstancies econòmiques, socials, històriques o culturals especials; i si s’ha creat per acord del ple amb el vot favorable de la majoria absoluta o així ho disposi el seu Reglament Orgànic.

A partir de la pregunta 6, avaluem la informació que es dóna als webs que pot permetre que les ciutadanes i els ciutadans facin seguiment i avaluïn l’acció dels governs i les polítiques publiques, encara que sigui molt elemental.

A la pregunta 6 es planteja si es publiquen els acords del govern, o bé, de la Junta de Govern Local, un òrgan que només és obligatori en els municipis de més de 5.000 habitants. L’article 54 defineix la seva composició: “La comissió de govern és integrada per l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d’aquests, nomenats i separats lliurement per l’alcalde, el qual n’ha de donar compte al ple”. Les deliberacions de la junta de govern són declarades secretes, però els acords que pren haurien de ser públics.

Les següents preguntes es refereixen a com organitzen els representants polítics el seu treball, considerant quatre aspectes:

1) La planificació de l’acció del govern, al començament o al llarg del mandat, i si s’ha donat forma en algun document. Considerem que una actuació política curosa recomana l’elaboració d’un Pla de Govern (PG), un Pla d’Actuació Municipal (PAM), o un Pla Estratègic; requereix eines de planificació urbanística com el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), els Programes d’Actuació Urbanística Municipal (PAUM) o altres eines de planificació urbanística; i pot guanyar eficàcia si s’elaboren altres plans per adoptar mesures especifiques en relació amb les dones, la joventut, el medi ambient, la participació ciutadana, etc.

2) La remuneració que rep el personal que forma la plantilla de l’ajuntament, segons categories definides (funcionaris de carrera, personal interí, personal laboral, personal eventual, personal directiu), que ha d’aprovar anualment el ple. I quines retribucions reben els representants politics per l’exercici de llur càrrecs, en règim de dedicació exclusiva o parcial o com a indemnitzacions. Aquestes dades, que s’han d’acordar al ple municipal, haurien de estar sempre fàcilment accessibles al web.

3) Les mesures que adopten en forma d’ordenances municipals que requereixen ser aprovades pel ple municipal.

4) El Pressupost municipal i la seva execució, d’acord amb el qual el govern ha de desenvolupar la gestió econòmica i política sota la responsabilitat de l’alcalde o alcaldessa i el control dels representants a l’oposició. En aquest marc, hem situat la pregunta sobre la Comissió Especial de Comptes.

Grup 3: Informació sobre el compliment dels programes electorals

Els indicadors d’aquest grup s’han concebut per avaluar si els representants polítics donen informació que permeti que les ciutadanes i els ciutadans avaluïn el compliment de les propostes que figuraven als programes que van presentar durant la campanya electoral. Avui per avui, en molt poques ocasions s’ofereixen als webs eines que permetin fer seguiment i avaluació del compliment d’aquests compromisos.

En principi, les persones responsables dels gabinets de premsa o comunicació de les administracions són les encarregades de proporcionar aquesta informació als periodistes que treballen als mitjans de comunicació per tal que aquests facin la difusió general. El desenvolupament d’internet ha col·laborat a què els comunicats que s’elaboren amb aquest objectiu es publiquin als webs municipals en forma de notícies. Avaluar com es construeixen aquestes notícies és una tasca molt més laboriosa que el que ens proposem fer en aquest moment, i requereix utilitzar unes eines no només quantitatives, com aquest Mapa, sinó també qualitatives. Esperem fer-ho més endavant.

Per aquestes raons, ara només ens hem plantejat 4 preguntes, per avaluar les notícies que es publiquen als webs municipals. La primera, si es publiquen notícies al web. La segona, si les notícies que es publiquen parlen, concretament, de les actuacions dels membres del govern relacionades amb el rendiment de comptes. La tercera, si aquestes notícies parlen també sobre les actuacions dels membres de l’oposició relacionades amb el control de la gestió del govern. I la quarta, si quan s’elaboren les notícies, es contrasten les informacions amb membres del govern, de l’oposició, i de tècnics si s’escau.

La cinquena pregunta està dirigida a valorar si es dóna una informació bàsica sobre la gestió econòmica: el perfil del contractant i les contractacions i les concessions signades per la Corporació amb empreses, entitats o particulars. Hem d’aclarir que en el cas que no es publiquin els documents d’aquests contractes o concessions, considerem que no es mostra aquesta informació, d’acord amb el que estableix l’article 277.

Finalment, hem incorporat en aquest grup dos preguntes més per avaluar el compromís dels representants polítics municipals amb una informació i comunicació de qualitat. Aquest compromís es pot materialitzar amb un acord del ple de donar suport al Decàleg de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, i donant a conèixer al web aquest document i els principis que s’han subscrit.

Grup 4: Recursos i eines que s’ofereixen per a la participació ciutadana

Finalment, en aquest grup formulem un conjunt de preguntes per avaluar quins són els recursos i les eines que els responsables dels webs municipals ofereixen per facilitar la participació ciutadana en el control democràtic.

Amb les dues primeres preguntes posem l’accent en la necessitat de què les ciutadanes i els ciutadans disposin de coneixement sobre el municipi, tant pel que fa a la situació actual (dades sobre el terme municipal, la població empadronada i la seva diversitat social, activitats econòmiques, culturals) com referides al passat. La majoria dels webs disposen d’aquestes informacions. Un altre tema és que en general responen a criteris convencionals que caldria renovar per tal de fomentar la participació ciutadana en la construcció de coneixement col•lectiu sobre el passat i present de cada localitat, possibilitat que hem explorat amb el web Passeig per les xarxes de comunicació des de…, i especialment amb el portal Soctortosa.cat, avui inactiu, i que facilita avui el web 2.0 i d’internet mòbil.

Les preguntes 3, 4 i 5 es proposen examinar si s’ofereixen al web unes eines avui tan bàsiques com les adreces d’e-mails dels membres del govern, dels membres de l’oposició, i les xarxes socials del consistori.

Les preguntes 6 a 9 plantegen si s’ofereix al web municipal informació sobre altres eines, com el reglament de participació ciutadana, i altres mecanismes de participació: consells territorials, consells de ciutat, consells sectorials, etc.; el directori d’entitats del municipi i l’agenda d’activitats municipals i ciutadanes.

A continuació interroguem per altres eines més sofisticades que els responsables de les corporacions municipals poden haver desenvolupat per facilitar que les ciutadanes i els ciutadans pugui fer seguiment i avaluar l’acció dels governs i les polítiques publiques: eines de participació per fer seguiment del Pla de Govern, el Pla d’Actuació Municipal i/o el Pla estratègic; eines de participació per fer seguiment d’altres plans municipals; i eines per comunicar incidències a la via pública, queixes o suggeriments. Aquest és un camp al que considerem que s’han dedicat fins ara pocs esforços i que en el futur ha de merèixer molta més atenció per aconseguir unes administracions publiques transparents i per facilitar una participació ciutadana ben fonamentada. Es també un camp en el què hem treballat els últims anys, desenvolupant eines en el marc del projecte infoparticip@, i el Manual de Geoperiodisme, pendent de publicació. Aquest Mapa és un primer pas en aquesta línea.

Finalment, ens preguntem si es publica el contacte amb la persona responsable de Premsa, Informació i/o Comunicació de la Corporació, ja que considerem que qualsevol persona ha de tenir accés per expressar les seves demandes.

3. Criteris utilitzats per avaluar les dades dels webs municipals

Hem intentat en tot moment formular les preguntes de forma unívoca, de manera que només es pogués respondre amb un sí, i per tant valorar la resposta amb un punt positiu en els casos en què la informació es troba al web, i deixar el camp buit si no es troba. Però aquesta tasca no sempre resulta fàcil.

a. En primer lloc perquè moltes vegades, encara que la informació es trobi al web, no resulta fàcil trobar-la. Considerem que només s’hauria de valorar positivament aquella informació a la qual es pugui arribar a partir de màxim tres clics, ja que es tracta d’informacions molt bàsiques. Després d’aquesta primera avaluació, en la qual hem estat més flexibles, aplicarem aquest criteri amb més rigor.

b. En segon lloc, perquè en algunes preguntes incorporem més d’un ítem ja que separar cada ítem en una pregunta faria que el formulari resultés excessivament extens. Així, en les preguntes del Grup 1, distingim entre informació bàsica (nom i cognoms, foto i partit polític) o informació complementària (biografia i/o currículum) en cadascun dels casos (alcalde o l’alcaldessa, representants que formin part del govern, i representants que no formin part del govern). D’aquesta manera, hem optat per atribuir un primer punt en els casos en els quals s’ofereix informació dels tres ítems, nom i cognoms, foto i partit polític, i no ho hem anotat si no hi havia informació sobre algun dels tres, per considerar-los fonamentals. Però en altres casos, com en les tres primeres preguntes del grup 2, sobre la informació que es dóna als webs municipals referida a tres dels òrgans de govern (el ple, la junta de govern local i les comissions informatives), hem optat per atribuir un punt positiu si s’ofereix la informació sobre l’òrgan que és obligatori en tots els ajuntaments.

c. Un altre problema és que els 947 municipis de Catalunya tenen dimensions molt diferents i, per tant, disposen de recursos diferents per oferir informació i comunicació de qualitat; no obstant això hem establert unes pautes estàndards. Aquesta opció respon al fet que amb els recursos actuals no tenim capacitat per desenvolupar instruments més precisos, tant d’indicadors com d’eines de recompte i representació gràfica que permetin establir diferències entre els ajuntaments. Ho lamentem però és la realitat. Per suplir aquesta deficiència, elaborarem informes parcials agrupant els municipis tenint en compte alguns criteris que explicarem. Així, encara que hem començat introduint en el Mapa dades per comarques (primer, les quatre comarques dels Terres de l’Ebre, i la del Baix Llobregat), farem informes per avaluar conjuntament els 10 municipis amb més de 100.000 habitants; els municipis que són capitals de les 41 comarques, amb obligacions com els ajuntaments amb més de 5.000 habitants; els 13 municipis la població dels quals es troba entre 50.000 i 100.000 habitants; els 40 Municipis entre 20.000 i 50.000 habitants; els 146 Municipis entre 5.000 i 20.000 habitants; i els 738 municipis amb menys de 5.000 habitants.

En fases posteriors ajustarem, redefinirem i ampliarem els indicadors, i adoptarem altres mesures per millorar l’estructura de la base de dades, les eines de càlcul i de representació gràfica dels resultats, i per tant també al gestor de continguts.

Per acabar, recordar que amb aquesta eina volem fomentar la participació ciutadana en el control democràtic, començant pel control sobre com investiguem les i els professionals universitaris. Per tant, agrairem i tindrem en compte totes les aportacions i millorar el nostre treball en la mida de les nostres possibilitats econòmiques.

Cerdanyola del Vallès, Campus de Bellaterra de la UAB, 15 de maig de 2012