Laboratori de Comunicació Pública

Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) Doctor en Ciències de la Comunicació. Periodista, musicòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (Teoria i pràctica de la redacció periodística) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Periodisme especialitzat en conflictes). Professor del Master en Estudis Històrics "nació i ciutadania", de la Facultat d'Història de la UB.

Ha treballat en diversos mitjans, l'últim dels quals "La Vanguardia" (1989-2004). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos de Israel/Palestina, Irlanda i País Basc, temàtica sobre la qual ha escrit sis llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris i conferències. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura, els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc.
Entre 2003 i 2006 va ser Director d'Anàlisi i Estratègia del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Actualment és director de Planificació i Comunicació de l'Institut Ramon Llull.

Llibres sobre el País Basc:

• Artapalo. ETA després de Txomin (amb Josep Playà). Pòrtic, 1987.
• Terror i Negligència. Hipercor i la construcció periodística d'ETA. Edicions de La Magrana, 1997.
• Diario privado de la guerra vasca. Plaza & Janés, 1999.
• Euskadi sin prejuicios. Plaza & Janés, 2001
• Voces sobre Euskadi. Plaza & Janés. 2004.
• Madariaga. De las armas a la palabra. RBA, 2007.

Entre les seves publicacions, destaquen també els seus llibres d'història recent i sobre moviments socials:

• Salvador Espriu. Itinerari personal. Empúries, 1986.
• La gran conspiració. Crònica de l'Assemblea de Catalunya (amb Josep Playà). Empúries, 1991
• La Brigada Social. Empúries, 1995
• Okupes. La mobilització sorprenent. Plaza & Janés. 2002.

La música també ha estat un dels objectes de periodisme i recerca. Va dirigir les revistes especialitzades "Músicos" i "Vibraciones" i el programa de televisió "BTV Clásica" (2001-2004). Col·labora a la "Revista Española de Musicologia" i a la "Revista Musical Catalana". Ha publicat els següents llibres sobre la matèria:

• Antoni Ros Marbà. El mestre. Joventuts Musicals, 1979
• Barcelona i el Liceu. Història d'un repte. La Vanguardia, 1994.
• Eduard Toldrà. Un assaig sobre la direcció d'orquestra a Barcelona. Beta Editorial, 1995.
• Raimon. La construcció d'un cant. RBA - La Magrana, 2005.

Ha guanyat els premis de periodisme "Avui" (Festa Literària de Santa Llúcia, 1995), el "Ramon Barnils de Periodisme d'Investigació" ( Premis Octubre, 2001) i el Mañé i Flaquer (2006) per la seva trajectòria periodística sobre el conflicte basc.